Territori de plaers i de tenebres, el meu cos és la casa de la meva veu, la meva “cambra pròpia”. És allò que em fa més real. Perquè el toco, perquè el veig, perquè el sento. Mentre el meu cap m’allunya a passats remots o a futurs inexistents, el meu cos roman present. Sempre.
De la unió de les cèl·lules sexuals del meu pare i de la meva mare va començar a existir, tant orgànic com una llavor que creix amunt buscant la llum per desenvolupar-se i m’admira com d’aquella unió es va anar formant a ell mateix amb la pulsió de la vida, que sempre empeny cap a la vida…fins a la mort. Pura creativitat.
Des d’aquells nou mesos de formació intrauterina, d’anar creant teixits i òrgans, sentits i venes, musculatura i pell és ja un petit sistema. No necessita demostrar res, ni ser millor ni pitjor, ni tenir una forma òptima… simplement ÉS.
Té una memòria tant immensa com l’extensió de la seva pell, aquesta membrana que és al mateix temps el límit i el contacte amb el món. Cada vivència, ensurt, emoció, caiguda,  ha deixat en ell una  cicatriu, una traça, una ferida, una forma, un recurs, un aprenentatge.
Em qüestiono quina és la relació que he tingut amb el meu cos al llarg de la vida i reconec que he crescut jutjant-lo, reprimint els seus desitjos i exigint-li que sigui diferent, al mateix temps que l’he estimat, l’he cuidat, l’he gaudit i m’ha admirat la seva capacitat creativa.
La consciència corporal m’ha ajudat molt a desfer nusos de tensió, emocions bloquejades, ràbies no expressades, i apropar-me cada vegada més a la meva essència. Com més SÓC COS, més completa em sento, més present estic a la meva vida, més connectada amb la meva intuïció.
I sento que el meu cos és matèria-vida que ha crescut  sobre un substrat més vast, que guarda molt més que les meves pròpies experiències, doncs també conté una memòria més àmplia, la del meu sistema familiar. Quan la meva mare s’estava formant en el úter de la meva àvia, ja tenia tots els seus òvuls. Per tant l’òvul del que jo vinc , va viure dins la meva mare i dins la meva àvia. Tota la informació emocional, conscient o no, fruit de les seves vivències està registrada des de l’origen en el meu cos, i fer-me conscient d’aquesta realitat m’ajuda a posar ordre i integrar, a esbrinar i clarificar d’on vinc i a separar el que elles van viure del que jo visc, fent-me així més present en la meva vida.
La desconnexió que podem sentir dels nostres cossos pot ser fruit de fets traumàtics (les sofrences) viscuts per nosaltres mateixes o per les nostres avant-passades, que ens han fet dissociar-nos, separar-nos del sentir corporal amb la intenció positiva de no sentir dolor. I em  pregunto… quan correm en la vida, quan anem estressades, quan ens sobrecarreguem de coses a fer…pot ser que estiguem fugint dels nostres cossos per tal de no connectar amb el dolor, amb la tristesa, amb la por , amb la ràbia, amb el buit, amb les pèrdues?
És una paradoxa, perquè de fet ens tornem a connectar amb el nostre cos, quan ens reclama l’atenció a través del dolor. Volem tapar allò que fa mal, i el cos ens hi torna a portar precisament per la via del símptoma corporal. Poder investigar aquests migracions del nostre propi cos, amb cura, en un espai segur aporta calma,  sentit vital,  comprensió de la nostra construcció, benestar intern.
A teràpia sovint entrem a treballar a través de les sensacions corporals. És una via directa a informacions que la nostra ment no pot rescatar precisament perquè van ser excloses a fi de no sentir dolor. I van ser excloses perquè en el seu moment no vam tenir recursos per gestionar el dolor i potser no ens vam sentir acompanyades en les nostres necessitats. En l’espai terapèutic tenim l’oportunitat, la seguretat i l’acompanyament per poder destapar aquell patiment i no sentir-nos soles, i veure també que allò ja va passar i que ara estem en un altre lloc i tenim nous recursos. I aquest procés és realment alliberador, per nosaltres i per els nostres cossos.
Estàs en contacte amb el teu cos? De quina manera? Com t’hi relaciones? Sents que prestes atenció a les seves necessitats? Què sent el teu cos en aquest moment?

Abrir chat